Bàsicament la informació que tenim de la vida al camp a Polinyà des del segle XVIII fins a l’actualitat s’ha extret de testimonis orals de gent gran de Polinyà que van viure abans de tot el creixement urbanístic i demogràfic i que es dedicaven a la pagesia.
D’altra banda ha arribat a l’arxiu municipal amb donació de la senyora Margenat diferent documentació del Cadastre de Patinyo.
Nosaltres ens hem centrat en l’estudi més exhaustiu dels cadastres de 1753 i 1828.
El senyor José Patiño y Rosales va servir el rei de Felip V entre 1701 i 1736. Aquest senyor va idear una manera de cobrar impostos per la manutenció de la corona.
D’aquesta manera el cadastre dona moltíssima informació sobre els diferents municipis ja que aquest havia d’incloure tots els vassalls caps de família indicant totes les peces de terra de a cada terme. D’aquestes peces de terra s’havia de diferenciar les que eren per sembrar, les vinyes, les oliveres i el tipus de fertilitat d’aquestes ja fossin fèrtils o hermes indicant fins a 32 classes diferents.
En aquest document també especifiquen a més del tipus de terra, la construcció especificant si són masies, cases, edificis i si contenen molins o altres elements constructius que fossin susceptibles de produir intercanvi de diners o d’aliments.
En ser un document de cobrança d’impostos també s’especifiquen els repartiments personals, és a dir si tenen jornalers o persones treballant al seu càrrec així com també els fills menors.
Els impostos es pagaven fraccionats l’últim dia d’abril, l’últim dia d’agost i a finals d’any. Hi havia una persona encarregada de portar aquest diners a Barcelona, el regidor o administrador de les villes o ciutat.
Del Cadastre de Patinyo de 1753 podem deduir el paisatge del municipi, amb unes poques cases al costat de l’església i masies disseminades que algunes han arribat fins el nostre temps.
Els propietaris tenien camp de cultiu de diferents categories i totes les masies posseïen bosc, un hort particular i vinya i oliveres i casa. Totes les cases tenien dos bous per treballar les terres i un ruc per transportar el pes. També totes les cases tenen porc per la matança.
Només Can Farreras, Can Humet, Can Carol, Can Rovira i Can Marqués tenen ovelles. La quantitat d’ovelles oscil·la entre les 25 i les 30.
Polinyà al igual que els municipis del Vallès tenia molta part de les seves terres dedicades al cultiu de la vinya i l’olivera.
Cadastre de Patinyo 1828
El Cadastre de Patinyo de 1828 està estructurat diferent que l’anterior. En el Cadastre de Patinyo de 1753 la informació està estructurada en terres, cases i en un apartat posterior oliveres i animals. En aquest de 1828 totes les propietats estan especificades tant terres com propietats i animals. D’aquesta manera també surt especificat el número de menors que viuen en aquella casa i si té jornalers treballant.
Cultiu de la Vinya i la fil·loxera
Durant els segles XVIII-XIX i primera meitat del segle XX el cultiu bàsic de cereals de Polinyà és Blat, ordi, civada, moresc i abunden els farratges de secà pels animals.
Com podem veure a les dades abunden els cultius de vinya i en menys importància la olivera. Aquestes dades coincideixen a tot el Vallès Occidental en el qual hi ha una expansió del cultiu de la vinya a principis del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX.
L’expansió de la vinya té relació directa amb la caiguda de la producció francesa per la fil·loxera (1860). A Polinyà i altres municipis del Vallès es va fer un esforç de replantar la vinya amb peus americans immunes a l’insecte.
Com a dada interessant tenim que Polinyà, a1890 va tenir una producció de vi de 6.000 hectolitres, xifra molt similar a Palau-solità i Santa Perpètua.
Primera meitat del segle XX
A principis del segle XX la vida quotidiana continua essent molt similar a les segles anterior. Polinyà continua essent un poble agrícola dedicat a la producció de cereals amb horts per l’autoconsum i vendre els excedents, les famoses mongetes del ganxet i el meló de Polinyà, molt apreciat.
De dilluns a diumenge hom es dedicava al treball al camp i ramaderia (lliurança, sega, batre) i anada al mercat de Sabadell a vendre els excedents. Aquest viatge fins a Sabadell es feia en carro o a peu.
Le tècniques de conreu a principis de segle eren molt primitives i servien per cobrir les necessitats bàsiques amb una economia d’autosuficiència amb arbres horts, arbres fruiters, vi, oli i la cura del ramat amb productes com la llet i la confecció de formatges.
La matança del porc era un moment molt esperat i els preparatius esdevenien un ritual.
Bàsicament les festes tradicionals giraven entorn a la vida del camp.
Amb l’arribada dels tractors, recol·lectores i màquines de batre automatitzades les feines del camp van millorar molt. Recordem que Can Gavarra va ser la primera masia que va tenir maquinària i la llogava a la resta de pagesos de Polinyà.
Durant la segona meitat del segle XX, el municipi de Polinyà va anar evolucionant fins a dedicar-se majoritàriament a la indústria.
