El romànic

La primera notícia que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà és del 27 de maig de 1028 segons el Diplomatari de Polinyà de l’autor Jesús Alturo i Perucho. La denominació d’ecclesia no apareixerà fins el 23 de febrer de 1054 encara que aquesta església ja existia tot i no aparèixer als documents ja existia al 969, fet que s’ha corroborat per les excavacions arqueològiques.
En el mateix document s’explica que l’església estava situada en un puig i que s’accedia per un camí designat via, strata o estrada pública.

L’església de Sant Salvador segons la documentació estudiada pel senyor Perucho va pertànyer originàriament a Guilasbert bisbe i vescompte de Barcelona. Guilasbert va fer donació a la seu de Barcelona d’aquesta església a l’any 1056 per remei de la seva ànima i la dels seus pares. L’església va passar a la seu de Barcelona amb el conjunt d’alous, terres, vinyes, sagrers, mansions, delmes, primícies, oblacions i propietats.
Sabem que l’altar de l’església estava consagrat en honor de Sant Salvador i la primera menció és de l’any 1053.
L’església de Sant Salvador també tenia uns terrenys al voltant que feien de Sagrera.
L’església romànica de Sant Salvador de Polinyà es troba avui integrada com a pòrtic d’entrada de l’actual temple parroquial datat del segle XVIII, 1792.

És d’una nau única de planta rectangular. La coberta, amb volta de canó reforçada amb un arc toral que coincideix amb el canvi estructural del mur de migdia.
L’absis a llevant és de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera.
L’exterior presenta un fris format per cinc grups de dues arcuacions cegues cada una amb un entre lesenes que acaben en un sòcol alt que abraça l’absis exteriorment.

A l’exterior i tal com és característica del romànic català, l’església també presenta contraforts per suportar el pes de la coberta i de les parets que tenen una consistència molt ampla.

Al costat nord, a tocar de l’absis, es troba el campanar de la torre de planta quadrada, amb la base adscrita al mateix període romànic però remuntat en època moderna. La porta que dona accés des de l’interior de la nau, de petites dimensions, és acabada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca.

Les pedres que formen part de la construcció provenen de la Riera de Caldes, còdols. També es va contractar un picapedrer itinerant que va esculpir els carreus que formen part del mur. Els carreus són molt irregulars i estan lligats entre ells amb argamassa, una barreja de sorra i palla típica d’aquella època.
Actualment s’accedeix al temple des de migdia per una porta obrada al segle XV o XVI, acabada amb un arc de mig punt format per grans dovelles allargades.

A l’interior es troba la reproducció d’unes pintures murals datades de la primera meitat del segle XII. Aquestes pintures van ser descobertes a l’any 1919 durant les obres per l’ampliació de les escoles. Van ser extretes a l’any 1941 i actualmente es troben exposades al Museu Diocesà de Barccelona.
Amb la construcció de la nova església a l’any 1792 la capella romànica es va dividir en tres àmbits; un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant, una sala central i el vestíbul a d’entrada a la nova església a ponent.

A l’any 1999 l’ajuntament de Polinyà va realitzar una intervenció arqueològica a l’interior de la nau. A partir de les restes arqueològiques localitzades al subsol es van establir sis fases d’evolució.
Assentament tardorromà del segle VI-VII, que s’estenia sota l’actual església. Es conserva un mur perimetral i una sitja.
Al segle IX-X està datat el vilatge altmedieval, en aquesta fase es constata la reestructuració de l’estança anterior atribuïble a vilatges altmedieval del document del 969. Segurament aquesta edificació s’estenia a l’edifici de l’església i la rectoria.
L’església preromànica està datada al segle X, en el qual s’enderroquen les parets del vilatge altmedieval i aprofitant el mur de ponent es construeix l’església primitiva romànica amb absis rectangular.
Església romànica del segle XI, en el qual es desmunten les parets perimetrals de l’exterior i arrasant l’absis rectangular. Es construeix una nova església amb absis circular d’estil romànic.
Ampliació de l’església romànica del segle XII al segle XV, en el qual s’amplien els peus de la nau i es col·loca un paviment fet de lloses planes lligades amb morter i construcció de dues banquetes laterals associades a aquest paviment.
Durant aquest període es fan les pintures murals al fresc.