Polinyà és una localitat del Vallès Occidental amb més de mil anys d’història. Etimològicament el nom de Polinyà ens permet situar els orígens del nostre municipi al Baix Imperi, època romana. El nom de Polinyà procedeix de Paulinianum, “propi de Paulí” segons J. Balari, autor de Orígenes Históricos de Catalunya 1964. Paulí possiblement és el nom del fundador o un dels primers possessors de la dominus; unitat romana d’explotació i conreu.

El primer document que cita Polinyà amb precisió és una escriptura expedida el 15 d’abril de 969 en la qual els comptes Borrell II i Letgarda venen a Galí els drets públics de la vila de Polinyà per set peces de plata.

En el document s’especifica les afrontacions del terme al segle X; Arraona, Canyelles, Palau-solità, Figueroles, Omet i Santa Maria Antiga.

Durant aquesta època i al llarg del molts segles, l’economia de Polinyà era la pròpia de les feines del camp.
Segons Jesús Alturo Perucho al Diplomatari de Polinyà, els diferents cultius eren bàsicament vinya, ordi, blat, forment i espelta.
Les trilles i les plantacions d’arbres com rouredes, boscos, olivers, figues, perers i nogués també són fonts de producció en aquesta època.
Als documents d’entre els segles X i XII estudiats profundament per el catedràtic Alturo citen a Polinyà la presència d’horts, prats i pastures així també citen animals com bous pel treball de camp, ovelles, mules, cavalls i eugues, porcs, ases, pollins, cabres, ocells de corral i també es citen animals de corral, un colomar i astor, ocell apreciat en falconeria.

En Polinyà a època medieval abunden les fonts i la única indústria és la molinera segons els documents sense especificar si és fariner, d’oli o ambdós.

El funcionament del sistema feudal es caracteritza per unes classes dominants, els nobles i la jerarquia eclesiàstica, que explotaven la resta de població formada bàsicament per pagesos.
L’aparició del sistema feudal a Polinyà queda reflectida en un diploma del 24 d’octubre de l’any 1053. Gràcies a aquest document que està força deteriorat coneixem en què consistia el senyoratge i la jurisdicció; dret a rebre agrer, que és una part proporcional de la collita. Dret a censos i usatges de diners, carn, ordi, blat, forment, civada, espelta, palla, herba, vi i oli.

Els sistema feudal també permetia als senyors dret de lloçol que consistia en usar la ferreria, franqueses i ferradures de cavall.
També tenien dret a beneficiar-se de prestacions personals de joves per llaurar, cavar, sembrar, batre i traginar amb bèsties incloses.
Dret de redempció o captació d’homes i dones. En el document també s’especifica la facultat del senyor d’empenyorament, absolucions, firmes d’esponsalicis, vendes i altres contractes. També s’especifiquen els homenatges servils (quèsties, eixorquies, cugucies intesties i perjudicis). El senyor també tenia el dret d’imposició de penes.
En un document anterior, de l’any 1028, del 27 de maig tenim citada la primera notícia de l’església de Sant Salvador de Polinyà. En el mateix document publicat al Diplomatari de Polinyà de Jesús Alturo Perucho es fa referència a la Sagrera. Aquesta peça de terreny que envoltava l’església donava guàrdia, protecció i immunitat eclesiàstica.

La sagrera de Polinyà estava ben aprofitada amb la construcció de cellers, sitges i habitatges amb l’aparició del primer carrer, Sancti Salvatoris que apareix documentació de l’any 1057.
La primera denominació de parrochiae de l’església de Sant Salvador és d’un document de l’any 1048.