Església romànica

El poble de Polinyà té, amb la petita església romànica de Sant Salvador, l’element històric, arquitectònic i religiós més antic, significatiu i valuós d’aquell període.
És l´únic testimoni que al llarg de més de deu segles ha presidit la vida dels habitants de Polinyà: primer, un nucli petit i rural i, actualment, un poble industrial de més de 8.500 habitants. L’edifici de l’església de Polinyà s’ha convertit en un símbol vertebrador d’identitat pròpia de gran valor històric, social i arquitectònic que destaca per sobre d’ideologies i creences.

El primer nucli vilatà de Polinyà es forma a l’entorn de l’antiga església parroquial de Sant Salvador, consagrada l’any 1122, tot i que ja es troba documentada des de mitjans  del segle XI. La documentació és molt abundant i, a més, molt antiga. El primer document que es coneix data del 969, el qual no menciona a cap església tot i que diversos autors consideren que ja existia. Els primers documents on sí que apareix daten del 1028.

Situada al nord de la població en la cresta d’una petita carena que separa les rieres de Can Rovira i de Can Serra, presidint tot el poble, és un dels valors històrics més importants de Polinyà. L’església actual, molt transformada per reformes successives, conserva encara part de l’estructura romànica primitiva d’una nau amb absis semicircular i amb planta rectangular, coberts respectivament per una volta de quart d’esfera i per una volta de canó. L’absis presenta a la part exterior una decoració molt bella i sòbria. Adossat al costat de tramuntana i a tocar de l’absis hi ha un campanar de torre de planta quadrada.

La seva figura correspon amb la tipologia clàssica d’època romànica i la seva importància ve donada, en principi, per la seva antiguitat i, també, per la complexitat històrica, que determina una pervivència tant dilatada.

Fins a arribar al temple que podem veure ara, l’església de Sant Salvador ha passat per diferents fases de construcció. En els seus inicis no era ni tan sols una església: el que hi havia en el seu lloc era un habitatge de característiques molt senzilles. Però aquest espai privilegiat, en la cresta d’una petita carena, va ser l’escollit per consagrar el temple que ha presidit la vida dels habitants de Polinyà:

• Fase anterior a l’església. Als fonaments de l’església romànica hi trobaríem restes del que va ser un habitatge senzill dels segles VI-VIII i habitat fins als segles IX-X.
• Construcció de l’església preromànica durant el segle X, amb absis rectangular i un cementiri.

• Construcció de l’església romànica, amb una primera fase del segle XI. Aquesta és la fase més antiga que encara podem veure avui dia i que correspon a l’absis  semicircular i al primer tram de la nau, fins a l’arc toral. També pertany a aquesta fase la base del campanar.

• Primera ampliació de l’església romànica durant el segle XII. Correspon a la resta de la nau actual, la coberta i la part alta del campanar. Les pintures romàniques també es van pintar en aquest període. En les excavacions practicades el 1999 es va descobrir un paviment de lloses de la mateixa època, que ara ja no és visible.

• Església neoclàssica, de finals del segle XVIII. Construcció d’una nova església adossada al mur nord de la romànica. Comporta l’obertura d’un enorme arc per facilitar l’accés a la nova església parroquial i que, posteriorment, va ser tapiat. En aquest període es va construir el cos superior del campanar.
• Restauració de l’església romànica l’any 1999.

Les excavacions arqueològiques van ser practicades l’any 1999 a la nau romànica.
En els estrats més inferiors es van localitzar les restes d’un habitatge, incloent una sitja de l’antiguitat tardana (segles VI-VIII) i una fase d’hàbitat d’època alt medieval, dels segles IX-X. Es van trobar paviment d’argila, dues sitges, cinc forats de pal i dos petits fornets, segurament de pa.

Pel que fa a l’ús religiós de l’edifici, es va descobrir  un absis rectangular sobre el nivell de l’habitatge i que corresponia a una església anterior preromànica del segle X. L’església preromànica  comptava, a més, amb una petita nau quadrada limitada a ponent pel mur esmentat que es va poder documentar.

Aquesta primera  església amidava 7.5m de llarg per  5 d’ample. D’aquesta època són  les 13 tombes antropomorfes, dos adults i 11 infantils localitzades a la meitat ponentina de la nau romànica, per tant anteriors a aquesta, corresponents al cementiri de la església preromànica.

Les excavacions van documentar  també la construcció de la nova església romànica del segle XI, amb absis semicircular, sobre la preromànica. La nova església va eliminar els murs perimetrals de la nau anterior i es van  superposar uns de nous. L’absis  romànic es superposa al preromànic  trencant les  cantoneres nord i sud. La nau és curta i coincideix  amb la de la nau de l’església  anterior, de qui aprofita  el mur de trencament  de ponent. Al costat de tramuntana està situat el campanar i la torre que pertany a aquest moment.

Al subsòl de la nau es localitzen 12 sitges d’emmagatzematge de cereal datades als segles XI i XII, tres dintre del perímetre de l’església del segle XI i nou a fora, al sector més a ponent  que al segles XII es va integrar dins l’edifici quan es va ampliar la nau.
Aquestes, que formaven part de la sagrera eclesiàstica, però que devien pertànyer  a laics, van quedar amortitzades i segellades al segle  XII quan va tenir  lloc l’esmentada ampliació. Al seu interior es recuperen fragments d’atuells de  terrissa de cuina per anar al foc i gerres per a líquids. No es van trobar cap enterrament, per la qual cosa cal deduir que el cementiri d’època romànica es situaria a l’exterior de l’absis a llevant.
En el moment de l’ampliació  de la nau a ponent  del segle XII és quan  s’embelleix l’interior i es realitzen les pintures murals  i es consagra el temple, documentat al 1122. Ara el temple amidava 20 metres de llarg i 6 d’ample. Les excavacions  van documentar d’aquest moment, segle XII un  potent paviment de lloses de pedra lligades amb morter de calç només a la part ampliada, a la meitat oest, amb unes  banquetes laterals associades. També  es van localitzar tres sitges més dels segles XII-XIII, aquestes de filiació eclesiàstica i dos graners dels segle XIII fets d’obres, un paviment de calç i els possible basament de la pica baptismal dels segles XIII-XV.

Finalment les excavacions també van detectar una fàcies  posteriors dels segle XV, la creació  d’un nivell de circulació  més alt mitjançant el cobriment amb terres  del paviment del segle XII amb un nou paviment que no s’ha conservat. També es van documentar 9 enterraments més, alguns amb taüt de fusta al sector central de la nau, datats del segle XVI i XVII, que podrien correspondre als rectors de la parròquia. Es van trobar també  associades a les inhumacions restes de botons, rosaris, gafets de sotana i sivelles de sabata.

La única resta visible de les excavacions, il·luminada i coberta amb un vidre davant l’altar, és una sitja i els murs de l’absis quadrat preromànic de la primitiva església.