El creixement de Polinyà a nivell d’habitants com urbanísticament i de serveis no es podria entendre sense la industrialització. Aquesta feina de recerca la va efectuar des de l’arxiu municipal de Polinyà amb la col·laboració de Benjamí Benedicto.

Bàsicament tota la informació s’ha extret de la documentació d’apertura de les activitats dels expedients d’arxiu així com al inestimable ajuda de Diego Ruiz. També s’han consultat altres arxius com l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Hemeroteques com la de La Vanguardia.

A mode de resum i per entendre el context actual, el 65% de la superfície de Polinyà està ocupada per polígons industrials; Nord-Est, Can Humet i Sud-Est i el de Llevant, més al nord. Aquest polígons tenien una via principal, la Carretera de Sentmenat que unia amb altres vies principals cap a Sabadell, Mollet i l’autopista. Posteriorment a la zona industrial es va construir una ronda per desvincular els vehicles pesants del nucli urbà.

Polinyà és una localitat vinculada a formes de vida arrelades al sector primari fins l’eclosió industrial dels anys seixanta del segle XX. Polinyà va passar de 444 habitants en el cens de 1950 a 1168 al cens d’habitants de de l’any 1970 tot relacionat amb l’expansionisme econòmic i industrial dels anys 60 que multiplica per tres els seus habitants i per sis en relació als vuit mil habitants principis del segle XXI.

Hi ha precedents de creació d’alguns telers des de principis del segle XIX documentats (Germandat i Cal Teixidor). A l’anuari Riera de l’any 1898 cita fàbrica de Mocadors per la fàbrica Martorell i Bosch, fàbrica de teixits de cotó de Carulla Serret i Joaquim Costa per Martorell y Bosch i fàbrica de teixits de llana també per la fàbrica de Martorell y Bosch que els continua cintant fins l’any 1908.

Durant el període dels anys 20 fins els anys 60 del segle XX, moltes persones de Polinyà es traslladaven a Sabadell per treballar a fàbriques tèxtils en Sabadell. Cal Quadres, Cal Grau, Cal Buixó i Cal Bruixes majoritàriament.

Primers complexos industrials dels anys 60

No serà fins els anys 60 que trobarem grans complexes fabrils a Polinyà. Aquest complexos industrials, neixen a Polinyà traslladats de zones de Catalunya amb més exigències econòmiques de sòl industrial. Moltes d’aquestes empreses portaven els i les treballadores a Polinyà en autocars i després de la jornada industrial tornaven als seus municipis d’origen.

Aquest fenomen industrial porta a finals dels anys 60 i principis dels 70 un boom de construcció i una gran demanda d’un desenvolupament urbanístic tant industrial com municipal en els anys venidors.

A finals dels anys 60, concretament l’any 1969 significa la consolidació industrial de Polinyà. En aquesta data s’aprova qualificar els dos polígons industrials, el de Nord-Est i el Polígon industrial de Sud-Est. En plena activitat industrial des de feia anys, és durant aquest anys que es dona cobertura legal i ordenació configurada dels polígons. Malgrat la legalització hem de remarcar la falta de serveis i infraestructures. La majoria dels carrers de la zona industrial estaven sense asfaltar i tothom del poble recorda el fang els dies de pluja i la dificultat dels camions per operar aquells dies i per els mateixos obrers i obreres.

La falta d’infraestructures i serveis així com el poc controls dels sistemes antiincendis de les fàbriques va fer que durant aquella època dels anys 60 i posteriors es produïssin incendis importants de fàbriques a Polinyà recollides a successos de La Vanguardia.

1960

CABILASA SA

Al programa de la festa major de 1960 tenim testimoni de CABILASA SA situada a la carretera c-144 al km 3.5 i que es dedicava a fabricar material per a la construcció.

TEXAL SA

TEXAL SA dedicada al tèxtil i que presenten a la publicitat com “fàbrica de tejidos de alta fantasia para camiseria y novedades para alta costura”. Tenien el local comercial al carrer Bruch de Barcelona.

INERGA SA

INERGA SA, situada a la carretera de Sentmenat 18-20 que es dedicava a la transforació de matèries plàstiques tot i que s’havia iniciat en el tèxtil a Barcelona. En arribar a Polinyà ocupava una superfície industrial de més de 20.000 m2 arribant en poc temps a 38.000m2. Ocupava a més de 600 persones d’entre els quals 142 eren de Polinyà i més de 200 persones venien de Barcelona. Aquesta fàbrica a partir de l’any 1972 es va dedicar al sector de l’automòbil amb la fabricació de para-xocs per al grup alemany Peguform. Va diversificar la seva producció en diferents branques productives com electrodomèstics, material esportiu, material nàutic, jardineria, mobiliari i pesca.

CAPOSA SA – PRODUCTOS CODORNIU Y GARRIGA SA – RAFLATAC IBERICA SA

CAPOSA SA (CIA Aplicaciones Oficina) emplaçada al carrer Pintor Fortuny 19 ocupava una superfície e 4.400 m2 i es dedicava a les arts gràfiques. L’activitat es definia com a impressió etiquetes i altres articles d’oficina. A l’any 1975 tenia 133 treballadors i treballadores dels quals 81 venien de Barcelona.

Van ser pioners en màquines patentades per l’etiquetatge i el 25 de setembre de 1976 es va convertir en PRODUCTOS CODORNIU Y GARRIGA SA, dedicat a la fabricació d’autoadhesius arribant tenir més de 200 persones treballant. L’any 2000 va passar a anomenar-se RAFLATAC IBERICA SA fins als nostre dies.

1962

BRAVANTIA IBERICA SA

El 27 d’octubre de 1962 fa la sol·licitud d’instal·lació al carrer Pintor Fortuny 13 BRAVANTIA IBERICA SA amb el projecte de fabricació d’articles per la llar i declarant una producció de 40.000 taules amb un capital de 60.000.000 de pessetes i un 59% d’inversió estrangera. Ocupava una extensió de 3835 m2 i donava feina a més de 160 persones destacant 62 que venien de Sabadell. Bravantia Ibérica SA perdurarà durant més de 25 anys.

NALCO ESPAÑOLA SA

Un any més tard, al carrer Pintor Fortuny 6 demana els permisos NALCO ESPAÑOLA SA dedicada a productes químics per a aigües potables ocupava una superfície de 28.000 m2. És considerada en aquell temps empresa capdavantera en la seva branca a nivell català. Va donar feina a 34 persones majoritàriament de Barcelona. Aquesta empresa suïssa continua essent important avui en dia. La seva vida a Polinyà va durar poc i es va traslladar a Girona.

Hem de citar LA BÒVILA que ocupava uns 19 treballadors i que tenia uns 900 m2. Va tenir activitat fins a mitjans dels anys 60.

1965

PINTURAS HEMPEL SA

El 2 de desembre de 1965 es realitza l’apertura oficial de PINTURAS HEMPEL SA a la carretera de Sentmenat 108 dedicada a la fabricació de pintures marines i industrials. La nau industrial ocupava una superfície de 4.000 m2 i en poc temps s’expandirà fins ocupar 11.000m2. Hempel és una multinacional d’origen danès fundada al 1915 amb més de 26 fàbriques arreu del planeta. L’any 2000 produïa més de 10 milions de litres de pintura a la seva planta de Polinyà amb exportacions nacionals i internacionals.

SUMTE SA

La empresa SUMTE SA, situada al carrer Santiago Rusiñol, dedicada a la fabricació de 30.000 tubs de goma mensual i ocupava a 30 treballador. Aquesta fàbrica no va superar la crisis dels 70.

1967

PUNTO ALEMAN SA

L’any 1967 es presenta la sol·licitud de PUNTO ALEMAN SA a la carretera de Sentmenat al km 7. És una fàbrica dedicada a la confecció de peces de vestir exteriors ocupant una superfície de 1162 m2 i donant feina a més d’una seixantena de treballadors i treballadores. Va tenir una vida molt efímera i amb la crisis dels 70 va desaparèixer.

1968

INESPO METZELER

A l’any 1968 INESPO METZELER, INDUSTRIA ESPAÑOLA DE POLIESTER SA situada també al carrer Pintor Fortuny 2-4 demana permisos de legalització. Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació d’escumes de poliuretà flexibles i de guates sintètiques de fibres de polièster. Era una fàbrica de més de 15.000m2. L’any 1975 era la més gran amb 42.000 m2 i ocupava entre 150 i 200 persones majoritàriament de Polinyà i Santa Perpètua. Inespo va arribar a produir més de 700 tones d’escuma de poliuretà anualment i tenia una inversió de 12.500.000 pessetes. Va tenir una vida a Polinyà de més de 40 anys i acabarà formant part de la multinacional Recticel SL traslladant-se a Santa Perpètua a l’any 2009.

Aquesta empresa va patir diferents incendis, alguns importants que van ser notícia a la Vanguardia.

PRODUCTORA GENERAL DE ABRASIVOS SA

PRODUCTORA GENERAL DE ABRASIVOS SA situada a l’actual carrer Alps 33-35, abans Carretera de Mollet a Sentmenat al km 7,4. Ocupava una superfície de 18.000m2 i fabricava moles i productes abrasius. Aquesta empresa es va traslladar de Barcelona a Polinyà arribant a tenir més de 100 treballadors i treballadores dels qual més de 70 eren de Polinyà. Va passar a ser Abrasivos Fortex SA i al 1985 va desaparèixer.

SEPSSA

Una nova embranzida del procés industrialitzador de Polinyà vindrà de la mà de la creació de SEPSSA (Sociedad Española de Productos de Sintesis SA) a l’any 1968 amb la confecció de planxes de polinetacrilat a la carretera de Sentmenat km 5,3. En un principi ocupava 18 obrers i en poc temps arribaran als 137 als anys 70 en el seu màxim esplendor. Poc a poc va anar perdent demanda fins tancar a l’any 1985.

FUNDICIÓ SILIO MARIN

A l’any 1969, FUNDICIÓ SILIO MARIN situada al carrer Pintor Sert 11 va ser una important fundició de ferro amb més de 50 persones treballant. Va arribar a produir mes de 25.000 tones foses a l’any de ferro i serà a l’any 1994 quan tancarà la seva producció.

MADERAS Y BARNICES SA

També a finals dels anys 60 la empresa MADERAS Y BARNICES SA es situa al carrer Pintor Velazquez 17. Es dedica a la producció de vernissos amb un objectiu de 30 tones mensuals al seu projecte i que anirà augmentant gràcies a la inversió en tecnologia.

DATEU SA

A l’any 1969 es funda DATEU SA a la carretera de Sentmenat 5, empresa dedicada al sector metal·lúrgic amb una vida molt curta.

PROIMO SA

De finals dels 60 és també PROIMO SA també a la carretera de Sentmenat 136 que ocupa una superfície de 10.000m2 i ocupava una vuitantena de treballadors dels quals 53 eren de Sabadell. Aquesta empresa tampoc superarà la crisis dels anys 70.

MANOFACTURAS ACOSTA SA

MANOFACTURAS ACOSTA SA, situada al carrer Pintor Sert 1 fou pionera a Polinyà en la confecció de peces de roba per sabates. Ocupava als anys 60-70 a 15 treballadors i treballadores. Actualment és INDUSTRIA ACOSTA PRAMON SL, amb una notable expansió internacional.

CLAVELL I BORRÀS SA

CLAVELL I BORRÀS SA, situada al carrer Pintor Velázquez 10, era una empresa dedicada al emmagatzematge d’aparells electrodomèstics de forta demanda a finals dels 60 principis dels 70.

Anys 70 fins a la mort Franco

Com hem especificat a l’apartat anterior és durant els anys 70 que es consoliden les zones industrials de Polinyà amb la millora de les infraestructures dels polígons industrials i els serveis. Als anys 60 es consolida sobre tot el polígon industrial Sud-Est i els carrers actualment Fortuny, Goya, Velazquez i Sert i el polígon industrial Nord-Est amb la presència de Hempel i Fortex.

A l’any 1974 el constant creixement d’iniciatives industrial farà reaccionar el consitori Polinyenc legalitzant un tercer polígon industrial, el Polígon Industrial de Can Humet de Dalt.

1973

INDUSTRIAL BRUGUER SA – HERBERTS ESPAÑOLA SA – DUPONT PERFORMANCE COATINGS IBERICA SA

A l’any 1973 apareix una de les grans empreses de producció de pintures a nivell internacional. Es tracta d’INDUSTRIAL BRUGUER SA que s’instal·la al Passeig Sanllehy 38 dedicada a la producció de pintures, esmalts i vernissos. Ocupava més de 60 treballadors i treballadores. La seva primera fàbrica era situada a Badalona i aquesta havia arribat al límit de producció. La forta demanda fa que arribi a Polinyà amb una producció de 250.000kg de pintures anuals. Als anys 80 es convertirà en HERBERTS ESPAÑOLA SA orientant-se a pintures pel sector de l’automoció. És durant aquests anys que Herberts tindrà la major flota de vehicles de transport a Polinyà, fins 38 camions.

Herberts va a passar a formar part del grup nord-americà DUPONT PERFORMANCE COATINGS IBERICA SA, proveïdors des de Polinyà a empreses com Seat i Opel a l’any 1998.

Dupont patirà una greu crisis a l’any 2006 que no superarà tancant d’aquesta manera les seves plantes a Polinyà i Rubí.

TOFOGA

En plena dècada dels 70 es situa a la Carretera de Sentmenat 38 TORNILLERIA, FORJA Y GALVANIZADO SA, coneguda com TOFOGA. Aquesta fàbrica es va dedicar a una branca que tenia gran futur com era la telefonia. Ocupava a més d’un centenar de persones i ocupava més de 5.000 m2. A l’any 1975 es convertirà en CONDUCTEL, CONDUCTORES ELECTRICOS SA, i es dedicarà a la fabricació de fils i cables per a la conducció elèctrica. Amb el temps passarà a formar part de d’ALCATEL CABLE IBÉRICA SL i NEXANS IBERICA SA, orientada a tot tipus de produccions i infraestructures en transports.

RUNTAL RUNECO SA

També durant els anys 70 s’instal·la a Polinyà RUNTAL RUNECO SA, amb una patent suïssa. Ocuparà 45 treballador dels quals 29 venien de Sabadell. Aquesta empresa tindrà molt curta durada, menys de 10 anys desapareixent als anys 80.

A principis de l’any 1973 Oscar Prat inicia l’activitat de productes abrasius per la fabricació de papers i teles. La fàbrica es situa al Passeig Sanllehy 23 en una nau de 19.000m2 amb 32 treballadors que majoritàriament venien de Barcelona. Anirà canviant de raons socials fins a la seva desaparició en 1993.

COPRIMA

Una de les grans empreses de Polinyà neix a principis des setanta COMERCIO DE PRIMERAS MATERIAS SA, dita COPRIMA. Aquesta empresa neix a Sabadell al 1967 i es trasllada a Polinyà un 16 de juny de 1971. La seva principal activitat és l’elaboració de productes químics i adhesius i és situada al carrer Pablo Picasso 15. Ocupa una superfície de 3.000m2 i en un primer moment té 18 treballadors passant a l’any 2004 a tenir un centenar de persones ocupades. Va canviant al llarg del temps la producció orientant-se cap a actius farmacèutics i cosmètics amb unes exportacions del 98% als Estats Units.

ESSA PALAU SA > ESTAMPACIONES SABADELL SA > IBERICA-DC SA

A l’estiu de 1973 es presenta la sol·licitud d’obertura de l’empresa ESSA PALAU SA, al número 1 del carrer Pintor Velazquez dedicada a l’estampat i embotiment de xapa metàl·lica. Ocupa una superfície de 8.500m2 i ocupa a l’any 1973 a 118 persones i l’any 1975 prop de 225 persones, un centenar de les quals venia de Sabadell. A principis del 2.000 amb l’expansió del sector automobilístic arribarà quasi als 500 treballadors i treballadores. Canviarà el nom a ESTAMPACIONES SABADELL SA i als darrers anys amb la crisi vindrà la fallida de l’empresa dedicada al magatzem de ferro i construcció d’armadures ja amb el nom de IBERICA-DC SA.

LABORATORIOS MANLOP SA

La primera fàbrica que es va crear a l’actual carrer Pablo Picasso va rebre el nom de LABORATORIOS MANLOP SA. Ocupava una superfície de 932 m2 i es dedicava a la fabricació d’insecticides, perfumeria i cosmètica. Ocupava en un principi a 13 persones passant en poc temps amb unes modernes instal·lacions a ocupar a una trentena.

Pocs mesos després comença la producció de LABORATORIOS MANLOP SA al polígon de Can Humet de Dalt.

PITARCH FORNET DOMINGO

En aquest polígon també s’instal·larà a principis dels setanta la FUNDICIÓ PITARCH, que rebia el nom de PITARCH FORNET DOMINGO. Serà un lloc de més de 12.000m2 destinats a la producció de ferro; 400.000 peces anuals de 200 a 400g. Una aventura empresarial que finalitzarà en l’any 1985.

1974

PITARCH FORNET DOMINGO

L’any 1974 es funda TALLERES GUERIN SA, un fàbrica traslladada des de Barcelona. Es dedicarà a la fabricació d’estufes elèctriques i de gas-oil. Ocupava a més de 130 treballadors. Es reconvertirà i quedà absorbida per CAMPOS 1925 SA a l’any 1977 amb la fabricació d’articles de cautxú i materials de plàstic. Passarà de tenir 114 obres a 371. Amb aquesta denominació es situarà a la Carretera de Sentmenat km 2,6..

A la Carretera de Sentmenat, al número 15 s’instal·la l’empresa ITALCO SA, amb un nou intent de desenvolupament de la indústria tèxtil orientada a la confecció de peces de vestir d’home. Serà la primera empresa a demanar permisos després de la mort de Franco a Polinyà i perdurarà durant més de 30 anys. Donarà feina a més de dues-centes persones especialment de Sabadell i Terrassa.

SEIMEX SA

En 1974 s’instal·la a Polinyà la fàbrica SEIMEX SA al Passeig Sanllehy 62-64. Aquesta nova fàbrica té una superfície de 14.400m2 i es dedica a la fabricació d’insecticides, productes de neteja de la llar i sabates, de neteja personal i de detergents. Té 140 treballadors i treballadores, 60 dels quals són de Polinyà i serà molt popular als anys 80 amb la marca comercial coneguda com FOGO d’insecticides i CLEN, de neteja vidres. La seva aventura empresarial durarà 20 anys i tancarà a l’any 1996 degut a la competència i la deslocalització.

L’any 1975 aquesta empresa va sofrir un greu incendi que va tenir gran repercussió a tota la comarca per l’espectacularitat de les flames i del material acumulat. Més de dos mil persones (gairebé tot el municipi) segons notícies de la Vanguardia van marxar fugint no tant de les flames com dels envasos d’insecticides acumulats. Aquest sortien a gran velocitat i explotaven per tot el municipi.

ITALCO

Al mateix any 1974 s’instal·la a Polinyà ITALCO SA, a la Carretera de Sentmenat km 21. Aquesta fàbrica es dedica a la producció de mobles.

PROFITOS

L’empres PROFITOS SA també durant els anys 70 es va dedicar a la tapisseria i ebenisteria de mobles i arribà a produir 450 sofàs mensuals. Ocupava una superfície de 1.300m2 i ocupava a 75 persones que majoritàriament venien de Barcelona. Com Profitós va durar 10 anys diversificant el seu sector de mercat.

TALLER DE CONSTRUCCIOINES MECANICAS E. TRIAS

A la mateixa Carretera de Sentmenat es va instal·lar TALLER DE CONSTRUCCIOINES MECANICAS E. TRIAS SA dedicat a la fabricació de material termoplàstic per a motllos i matrius. Acabarà especialitzant-se en la fabricació de carretons elevadors fent una producció de 250 anuals.

LUBRICANTES VEGETALES DE ESPAÑA

També a l’any 1974 va obrir portes LUBRICANTES VEGETALES DE ESPAÑA SL dedicada a la transformació de grasses vegetals al carrer Pablo Picasso 11-13 que anys després va ser absorbida per UNIPLASTIC SA. Aquesta nova empresa es dedicava a la transformació de materials termoplàstics per bufat i ocupava a uns 20 treballadors.

DICO IBÉRICA

A la primera meitat dels anys 70 també es va instal·lar a Polinyà DICO IBÉRICA SA dedicada a la fabricació i venda de mobles de fusta i de metalls. En un primer moment ocupà a 30 treballadors i treballadores i acabarà especialitzant-se en campanes extractores passant a ser MONTAJES ESPECIALES SA al carrer Pintor Fortuny i amb una vida de 20 anys.

MANIPULADOS DE POLIURETANO > ALIXO CONDURAL

Seguint amb 1974, s’instal·la a la Carretera de Sentmenat 137 MANIPULADOS DE POLIURETANO SA, reconvertint-se en ALIXO CONDURAL SA. Segons dades que consten a l’arxiu municipal, a l’any 1984 van produir 1.500.000 de cables de comandament setmanalment.

ALFONSO VIANA GARCIA

Durant aquest any comença activitat l’empresa ALFONSO VIANA GARCIA, dedicada al sector de les joguines. Aquesta petita fàbrica no arribaria als 10 treballadors i allarga la seva vida durant una dècada.

FERTRAT

També a la Carretera de Sentmenat al número 37 s’instal·la la polèmica FERTRAT SA. La instal·lació d’aquesta fàbrica provoca moviments veïnals en contra de l’obertura ja que estava situada a Poble Nou de Barcelona i tenia molts conflictes per temes ambientals. Malgrat tot, la fàbrica comença a funcionar amb 15 treballadors dedicada al tractament tèrmic del metall. Continuen les mobilitzacions veïnals ja que aquesta fàbrica produïa uns fums molt negres i molta contaminació. Als anys 80 tindrà moltes dificultats econòmiques i diferents canvis de nom; TRANSFORMACIONES TECNICAS SA o GALVANTECNICA POLINYÀ SA i ALGUI SCCL, aquesta última sense relació amb el passat empresarial dels anys 70.

PORCELANAS DEL VALLES > PORCEVALL

Al polígon Nod-Est, al carrer la Mola neix també als anys 70, PORCELANAS DEL VALLES SA. Amb una superfície de 5.000m2 era una petita empresa que donava feina a una vintena de treballadors i treballadores, la meitat de Polinyà. Aquesta empresa es dedicava a fer tot tipus d’objectes de porcellana. A l’any 1992 canviarà el nom per PORCEVALL SA i finalitzarà la seva activitat a l’any 2002. Actualment en aquesta ubicació temin LASER GODED SL.

POLIPLASTIC

Seguint amb la primera meitat dels 70, al carrer Pablo Picasso 17 s’instal·la POLIPLASTIC SA. Aquesta immensa nau industrial, amb més de 20.000m2 es dedicava a la transformació de plàstics. Poliplàstic va iniciar la seva activitat a Barcelona al 1958 i es dedicava a la fabricació de bosses de plàstic. Va arribar a tenir a la seva seu a Polinyà més de 135 treballadors i treballadores. Va tancar les seves portes al 2005.

AUTOACCESORIOS HARRY WALKER

El 20 de juny de 1974 s’instal·la al Polígon Industrial de Can Humet de Dalt, al carrer Joan Miró, la multinacional AUTOACCESORIOS HARRY WALKER SA. Aquesta multinacional es va traslladar des de la Zona Franca de Barcelona. Aquesta empresa estava dedicada a la construcció de maquinària vinculada a l’automoció. Comptava amb 220 treballadors i treballadores i la planta ocupava una superfície de 1.900m2

TINTAS UNIÓN

Al carrer Santiago Rusiñol, concretament al número 4 a l’any 1974 va obrir les seves portes TINTAS UNIÓN SA. Aquesta empresa es dedicava al sector de les pintures i els tints. Ocupava una extensió de 6.603m2 i ocupava a un centenar de persones. Va perdurar durant 30 anys a Polinyà i va superar un greu incendi.

QUIMESA

Un temps després es legalitza l’activitat RALAY QUIMICA SA coneguda com QUIMESA SA, a la Carretera de Sentmenat km 1. És una empresa dedicada a la producció química farmacèutica. La seva activitat finalitzarà a l’any 1994.

NEBA

També a la Carretera de Sentmenat 139 amb una superfície de 4.000 m2 i dedicada també al món de la química, s’instal·la NEBA SA. Aquesta empresa no supera la desena de treballadors i es dedica a l’aplicació de detergents i rentat d’envasos. Generarà conflictes per residus tòxics amb els veïns i veïnes de Polinyà i tancarà les seves portes també a l’any 1994.

SUDESIN

Al carrer Pintor Vila Cinca s’instal·la SUDESIN SA, especialitzada en acabats pel tèxtil. Ocupava una superfície de 9.221m2 i ocupava a 40 obrers i obreres, més de la meitat vinguts de Sabadell. Aquesta empresa no durà més de 4 anys.

FORJADOS FORLAN > GALENICA

FORJADOS FORLAN SA, del propietari de la marca Antonio Pi Parera i conegut com “viguetes Forlán” es va instal·lar també als 70 al Polígon de Can Vinyals. Forjados Forlan es dedica a la fabricació de prefabricats de formigó. Aquesta empresa ocupa a uns 45 treballador i treballadores i en poc temps va fer fallida, l’any 1978, instal·lant-se una de les grans empreses de la zona, GALENICA SA.

1975

TEXTIL A. ORTIZ > ACABADOS EUROPEUS

A l’any 1975 apareixen notícies de la primera fàbrica a la zona de Can Vinyals, concretament al carrer Roger de Flor , TEXTIL A. ORTIZ SA. Aquesta empresa es dedicava a la fabricació de teixits de seda. Originàriament aquest fàbrica havia iniciat la seva activitat als anys 50 a Barcelona. Van ser un dels pioners dels teixits sintètics a Espanya i a Polinyà va passar d’ocupar una superfície de 8.500m2 a 25.000m2. Aquesta fàbrica donà una gran vida econòmica i productiva a Polinyà durant més de 30 anys ocupant una cinquantena de treballadors i treballadores. Es va convertir en ACABADOS EUROPEUS SA.

SEDAS SANSON

SEDAS SANSON SA es va instal·lar a la Carretera de Sentmenat. Aquesta empresa es dedicava a la fabricació de fils per cosir i sutures quirúrgiques amb sedes i fibres artificials. Era un trasllat d’una fàbrica de Barcelona i el seu periple a Polinyà no va durar més de 10 anys.

INDUSTRIAS PUIGJANER

A Pintor Vila Cinca, al número 6-8 al 1975 es presenta el projecte de INDUSTRIAS PUIGJANER SA. Aquesta empresa es dedica a la reparació i fabricació de maquinària. Es tractava d’una empresa centenària fundada a Barcelona al 1885 i capdavantera en la construcció d’eines per deformació de la xapa a partir de rotacions. Ocupa una superfície de 10.000m2 i ocupà a més de 50 persones.

PURODOR

Al mateix carrer que l’anterior, PURODOR SA, s’instal·la a Polinyà dedicant-se a la fabricació de desinfectant, herbicides. Va ser una empresa que ocupà a més de 25 treballadors i tindrà una dècada de vida.

De la mort de Franco als anys 80

1976

CATER-CENTER

Al carrer Vila Cinca i dedicada als plats precuinats tenim l’empresa CATER-CENTER. En un context de crisi general, aquesta empresa tancarà ràpidament.

CEMTO INDUSTRIAL

CEMTO INDUSTRIAL SA, també es va instal·lar a Polinyà en aquella època. Dedicada també al sector del químic adhesiu va tenir poc recorregut en el temps fent fallida.

70 TALLER MECANICO DE MOLDES Y UTILES

Al carrer Vila Cinca obrir a la segona meitat dels 70 TALLER MECANICO DE MOLDES Y UTILES SA. Aquesta empresa, com les anterior va fer fallida en poc temps.

SUNLAY

Al carrer Pintor Fortuny empren la seva aventura professional l’empresa SUNLAY SA, amb una producció de més de 20.000 matalassos anuals i més de 32.000 coixins i que tindrà un notable prestigi als anys 80 ja que formava part del grup Pokolin. Va donar feina a més de 35 persones i la crisis dels 90 acabarà amb la vida d’aquesta planta.

JOSE ALARCÓN CASTRO

Al carrer Pintor Velazquez s’obre una petita fàbrica de mobles donada d’alta com JOSE ALARCÓN CASTRO i que molt ràpidament fou absorbida per ESTAMPADOS SABADELL SA.

DISTRIBUIDORA DE ACEROS FABRICADOS

Al carrer Roger de Flor s’instal·là DISTRIBUIDORA DE ACEROS FABRICADOS SA, més coneguda com DAC SA, dedicada a la transformació d’acers.

NORMA EUROP

NORMA EUROP SA s’instal·la a Polinyà. Es dedica a la fabricació de mobles metàl·lics per oficines i acabarà ocupant a més de 140 treballadors i treballadores. A l’any 1987 fou absorbida per NUPIK INTERNACIONAL SA.

TALLERES MECANICOS

Al passeig Sanllehy 8 es va instal·lar també TALLERES MECANICOS LLURO SA, especialitzat en la fabricació de maquinària per treballar fusta. Ocupava una superfície de 3.000m2 i tenia 30 treballadors. Aquesta empresa tampoc va superar la crisis dels anys 70.

HERPU

HERPU SA és una altra indústria que es va instal·lar a Polinyà als 70. Estava orientada als cobriments petris per la construcció i només va estar una dècada a Polinyà.

INOXID

Al Polígon de Can Humet de Dalt es va instal·lar l’empresa INOXID SA, quan segons consta a l’arxiu municipal va començar la seva activitat el 30 de gener de 1976 al carrer Pintor Vila Cinca 28. Va iniciar la seva activitat orientada a la caldereria en acer inoxidable orientat en principi a les cisternes pel transport per carretera en un moment de gran augment de la demanda amb el creixement del sector del transport. Donava feina a una cinquantena de persones amb una producció de més de 130 tones de caldereria i 20 cisternes mensuals amb una molt important facturació per l’època, 36 milions de pessetes. A partir dels 80 es rebatejarà com NUDEC SA i estarà orientada a la fabricació d’articles de plàstic.

NAUTA

Un altre sector industrial que apareix durant els la segona meitat dels 70 a Polinyà és la fabricació d’embarcacions esportives. A la Carretera de Sentmenat 48-50 tenim NAUTA SA, i NAO-GLASS SA al Camí de Serra Barona. Les dues duren una dècada al municipi i ocupen a més de 50 treballadors i treballadores.

HELMUT PHILIPS

HELMUT PHILIPS SA, s’instal·la a Polinyà a una fàbrica de maquinària i utillatge al carrer Alps 33. La plantilla d’aquesta empresa és una trentena d’obrers i es mantindrà estable fins el seu tancament a principis dels 90.

SUNDEL

De la mateixa època és SUNDEL SA, al passatge Joan Miró 3. Aquesta empresa es dedica a la fabricació de vàlvules de diafragma amb una important demanda per les xarxes de distribució d’aigua. Ocupava a una trentena de persones. Al 1987 es transformarà en RECTIFICADORA DEL VALLÈS SA. Tindrà un creixement fins a 80 treballadors i desapareixerà a principis del segle XX.

INDUSTRIAS POLINYÀ

INDUSTRIAS POLINYÀ SA, situada a la Carretera de Sentmenat 48 es dedicava al xapat de taulers i aglomerats amb una molt breu existència.

EURO ABRASTONE

Una altra empresa de mitjans dels 70, aquesta de caràcter més familiar és EURO ABRASTONE SL, dedicada a la fabricació d’abrasius químics. Al carrer Vila Cinca 2, va donar feina a més de 15 treballadors i treballadores. A l’any 2002 es traslladà a Sentmenat.

SEGURA LLUNELL

SEGURA LLUNELL SA, també al carrer Pintor Vila Cinca 11, és una empresa centenària. Va néixer a Barcelona al 1884 i es mantindrà a Polinyà fins a principis del segle XXI ocupant uns 25 treballadors.

CONFECCIONES VILA CINCA

Al constat de l’anterior, al carrer Vila Cinca 12 va néixer CONFECCIONES VILA CINCA SA, dedicada al tèxtil i que perdurarà a Polinyà fins la crisis de principis del segle XXI.

DIVERSEY SAE

En la època de la transició espanyola també s’instal·la a Polinyà l’empresa DIVERSEY SAE com a magatzem industrial de productes químics al passatge Joan Miró 1. Emmagatzemava sobretot detergents i desinfectants i ocupava una cinquantena de persones. Aquesta empresa es va traslladar a Sabadell als 2000.

En aquells moments també comença la seva aventura empresarial UTILPLAST SA al carrer Vila Cinca 22. Aquest taller es dedica a construccions mecàniques i articles de plàstic i com moltes altres empreses no sobreviurà a la crisis dels 80.

FUSTES HORTA

FUSTES HORTA SA, al polígon industrial de Can Humet de Dalt, en principi com a magatzem de fusteria nascut a Barcelona a l’any 1962 per Pere Casa Renom es dedicava a la fabricació de tot tipus de materials de fusta, ebenisteria, decoració, construcció i ferreteria.

AL-KO CONDURAL

AL-KO CONDURAL SA, dedicada a la fabricació de cables de comanament es va situar a la Carreter de Sentmenat 137. Fabricava 1.500.000 d’unitats de cables setmanals i ocupava mig centenar de persones fins al 2006.

Diversificació industrial del principis dels vuitanta a Polinyà

L’arribada dels 80 no va aturar la dinàmica de la creació de noves empreses a Polinyà.

1980

VELOX IBERICA

A data 1 de gener de 1980 presenta documentació per apertura d’activitat VELOX IBERICA SA, al carrer Pintor Fortuny 19, que va donar feina a una trentena de persones. Aquest projecte empresarial va durar poc temps.

TAPICERIAS SABADELLENSE

TAPICERIAS SABADELLENSE SA, també instal·lada a Polinyà als 80, a la Carretera de Sabadell 107 va arribar a produir 2900 sofàs anuals.

INDUSTRIAS FEU

Una altra empresa dels 80 dedicada a la fabricació d’accessoris per l’automòbil, en concret fabricació de peces de recanvi per la suspensió de vehicles industrials, és INDUSTRIAS FEU SL.

PLASTERAL

També dels 80 és l’empresa PLASTERAL SA orientada a la manipulació de plàstics amb una plantilla d’una desena de persones.

1982

PRODUCTOS CRUZ VERDE

PRODUCTOS CRUZ VERDE SA, a l’any 82 va ser una molt bona notícia per l’economia local i va empleat més de 150 nous llocs de treball a Polinyà i rodalies. Aquesta empresa va perdurar a Polinyà fins la crisi post-olímpica de Barcelona.

CROMADOS POLINYÀ

També a la Carretera de Sentmenat es va instal·lar a principis dels anys 80 CROMADOS POLINYÀ SA, al número 11 amb una petita nau de 400m2 i amb 10 treballadors. Es dedicava al bany d’electròlits amb una molt curta durada en el temps.

1983

AZNAREZ INDUSTRIAL NAVARRA

A l’any 1983 inicia al passatge Joan Miró la indústria AZNAREZ INDUSTRIAL NAVARRA SA. Ocupava una superfície de 1500 m2 i ocupà més de 25 treballadors i treballadores. També tindrà una molt curta durada.

INERFLEXO

Al Camí de la Serra es diversifica l’activitat d’INERGA i crea INERFLEXO, dedicada a la transformació de matèries plàstiques amb una trentena de treballadors. Amb els anys es transformarà en NORDENIA IBERICA SA.

ALMACENES FARMACEUTICOS GALENICA

El 12 de juny de 1983 obre les seves portes ALMACENES FARMACEUTICOS GALENICA SA, al carrer Joan Miró 3 com a magatzem i distribuïdor de productes farmacèutics. Passarà en un principi de tenir 40 treballadors i treballadores a 200 amb una notable importància en el sector.

SALVADOR ARMENGOL ARBRAT

Amb una producció de 1000 tubs de ferro galvanitzat al polígon de Can Humet de Dalt s’instal·la l’empresa SALVADOR ARMENGOL ARBRAT. Ocupa a 15 treballadors i al igual que empreses anteriors tanca amb la crisis post olímpica.

FRANCISCO HERRERO SALESA

FRANCISCO HERRERO SALESA, s’instal·la al carrer Pintor Vila Cinca 9 amb l’objectiu de recuperació i manipulació més de 50 tones de deixalles tèxtils. Poc temps durarà aquest projecte que haurà de tancar.

PROIMAQ

A la Carretera de Polinyà s’instal·la PROIMAQ SA com taller de construccions mecàniques amb una plantilla de una vintena de persones. Aquesta empresa també haurà de tancar per la crisis dels 90.

ELNA i BAÑOS Y GARCIA

Altres empreses que s’instal·len als 80 a Polinyà al carrer Vila Cinca seran ELNA SA que tancarà amb la crisis dels 90 i BAÑOS Y GARCIA SA. Aquesta última es dedica al sector de l’alimentació en concret pa i bolleria. Aquesta empresa era originària de Montcada i Reixach passant de 12 treballadors a 30.

CAPITEL EXPORT, SAREC i DOGASA

Durant els primers anys dels 80 apareixen a Polinyà moltes iniciatives empresarials que tenen poca durada en el temps com CAPITEL EXPORT SA, dedicada a l’elaboració de productes pel tractament d’aigües amb la fabricació de més de 200.000 desinfectants a l’any o SAREC SA, dedicada al reciclatge de material termoplàstic amb només 5 anys d’activitat a Polinyà, de 1984 a 1989. També tenim a DOGASA SA dedicada al tractament i impregnació d’esponges de poliuretà.

JOAN COMAS FONTBONA

A la mateixa carretera s’instal·la JOAN COMAS FONTBONA, especialitzada en la fabricació de caixes autoportants per camions amb 12 treballador i INDUSTRIAL BOHER SA, dedicada a la fabricació de ventiladors i calefactors per automòbils que es traslladà al poble veí Palau.

ZELAYA

Seguint als anys 80 s’instal·la a Polinyà, al carrer Pintor Casas, ZELAYA, dedicada a la construcció de matrius, motllos i estampació.

COMERCIAL TOT

També als 80 a la Carretera de Sentmenat 27 es s’instal·la COMERCIAL TOT SA, dels sector de la química especialitzada en la fabricació i envasat i que durant els 80 donarà feina unes 15 persones. Aquesta fàbrica no durarà més de 5 anys.

APLACATS MANOFACTURA I SERVEIS

En el mateix període apareix APLACATS MANOFACTURA I SERVEIS SA, orientada a l’aplacat de taulers per fabricar caixes acústiques fins que l’any 1991 va ser absorbida per ESTAMPADOS UNION SCCL aquesta última orientada als estampats tèxtils amb una ocupació de més de 20 persones.

1984

CARON

Seguint amb el mateix carrer, l’any 1984 es va instal·la a Polinyà CARON SA dedicada a la producció de caixes auto camions ocupant a 15 treballadors finalitzant la seva producció a l’any 2003.

DETIN

Durant aquest període també s’instal·là DETIN SA, al carrer Pintor Fortuny 17 dedicada a la producció de detergents industrials i coles adhesives. Ocuparà a uns 20 treballadors i no superarà els cinc anys.

Segona meitat dels anys 80

A la segona meitat de la dècada dels 80 amb un nou equip de govern sortint de les eleccions municipals s’organitza un pla per habilitar amb serveis més qualificats els tres polígons industrials de Polinyà. Recordem que als anys 60-70 havia zones industrials sense asfaltar i sense els serveis necessaris i sense un control de l’activitat de les fàbriques.

1984

AUTOBAR VACUPLAS

Així que en aquest context de millora dels serveis per la indústria més modernitzada i amb una millor xarxa de transports i comunicacions, el 3 de gener de 1983 comença la seva activitat a Polinyà, al carrer Joan Miró i ocupant els terrenys de Harry Walker, una empresa amb un projecte innovador, AUTOBAR VACUPLAS SA, heretada de la PRODUCTORA GENERAL DE ABRASIVOS SA, creada al 1966 amb el nom de ABRASIVOS FORTEX SA, dedicada a la producció de moles i productes abrasius.

MULTIPACK

Al polígon de Can Humet de Dalt, que continua amb la seva expansió, s’instal·la MULTIPACK SA, que donarà feina a 25 empleats i empleades. Ocupava una superfície de 1.384m2 i tancà als finals dels 90 per falta del competitivitat, concretament al 1997.

ESTAMPADOS UNION i PLEC DE CONFECCIONS

També a la segona meitat dels vuitanta s’instal·la ESTAMPADOS UNION SCCL, CI-3 SA i PLEC DE CONFECCIONS SA. Entre totes ocupaven més de 30 persones essent la primera, Estampados Unión absorbida per ESTAMPACIONS SABADELL SA.

ASTILLEROS DEPORTIVOS

Durant aquest anys es va instal·la a Polinyà una iniciativa empresarials de fabricació de vaixells de lleure. Es tracta de ASTILLEROS DEPORTIVOS SCCL al carrer Pintor Vila Cinca 20 amb l’objectiu de fabricar 6 vaixells de lleure anuals. No durarà més de cinc anys.

IBERICA-DC

A la Carretera de Sentmenat 5, tenim IBERICA-DC SA. Aquesta empresa durant els seixanta havien mantingut activitat i a l’any 1986 adquireixen la llicència municipal de magatzem de ferro i construcció d’armadures. La seva activitat finalitzarà als 90.

INSUTRIAL MATBAR

INSUTRIAL MATBAR SA, dedicada a la fabricació de motllos metàl·lics amb 11 treballadors i FABRICACIÓN DE MOTORES SCCL, dedicada a la fabricació de motors elèctrics ocuparà a més de 15 treballadors. Totes dues finalitzaran la seva activitat a l’any 1991.

FONTEXMA

L’empresa FONTEXMA SA, al Passeig Sanllehy 8 dedicada a la fabricació de maquinària i accessoris tèxtils ocuparà a més de 40 persones i també tancà a principis dels 90, a l’any 1991.

TRANSFORMADOS TEXTILES Y PLASTICOS

TRANSFORMADOS TEXTILES Y PLASTICOS SA, al carrer Pintor Goya 3 després de més de 3 anys d’activitat al món tèxtil tancarà per un incendi a la seva nau.

DONELLY HOME ESPAÑA

Al carrer Santiago Rusiñol 11 es va instal·lar DONELLY HOME ESPAÑA SA, en principi dedicada a la fabricació d’utillatges i mecànica en general. Es va convertir en la multinacional MAGNA DONELLY ESPAÑA SA, arribant a més de 300 obrers i obreres dedicada a la producció de retrovisors.

GUANTES BASPIN

Al costat de grans empreses multinacionals convisqueren a Polinyà petites fàbriques de caràcter familiar. Un exemple d’això és GUANTES BASPIN SL, nascuda com a GUANTES PINTO dirigida per la senyora Emilia Pinto Grande i el senyor Atanasio Bascón Lara. Aquesta empresa es dedicava a la producció de guants i es consolida com a creadora de guants de cotó, polièster i acrílic.