El creixement de Polinyà a nivell d’habitants com urbanísticament i de serveis no es podria entendre sense la industrialització. Aquesta feina de recerca la va efectuar des de l’arxiu municipal de Polinyà amb la col·laboració de Benjamí Benedicto.
Bàsicament tota la informació s’ha extret de la documentació d’apertura de les activitats dels expedients d’arxiu així com al inestimable ajuda de Diego Ruiz. També s’han consultat altres arxius com l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Hemeroteques com la de La Vanguardia.
A mode de resum i per entendre el context actual, el 65% de la superfície de Polinyà està ocupada per polígons industrials; Nord-Est, Can Humet i Sud-Est i el de Llevant, més al nord. Aquest polígons tenien una via principal, la Carretera de Sentmenat que unia amb altres vies principals cap a Sabadell, Mollet i l’autopista. Posteriorment a la zona industrial es va construir una ronda per desvincular els vehicles pesants del nucli urbà.
Polinyà és una localitat vinculada a formes de vida arrelades al sector primari fins l’eclosió industrial dels anys seixanta del segle XX. Polinyà va passar de 444 habitants en el cens de 1950 a 1168 al cens d’habitants de de l’any 1970 tot relacionat amb l’expansionisme econòmic i industrial dels anys 60 que multiplica per tres els seus habitants i per sis en relació als vuit mil habitants principis del segle XXI.
Hi ha precedents de creació d’alguns telers des de principis del segle XIX documentats (Germandat i Cal Teixidor). A l’anuari Riera de l’any 1898 cita fàbrica de Mocadors per la fàbrica Martorell i Bosch, fàbrica de teixits de cotó de Carulla Serret i Joaquim Costa per Martorell y Bosch i fàbrica de teixits de llana també per la fàbrica de Martorell y Bosch que els continua cintant fins l’any 1908.
Durant el període dels anys 20 fins els anys 60 del segle XX, moltes persones de Polinyà es traslladaven a Sabadell per treballar a fàbriques tèxtils en Sabadell. Cal Quadres, Cal Grau, Cal Buixó i Cal Bruixes majoritàriament.
Primers complexos industrials dels anys 60
No serà fins els anys 60 que trobarem grans complexes fabrils a Polinyà. Aquest complexos industrials, neixen a Polinyà traslladats de zones de Catalunya amb més exigències econòmiques de sòl industrial. Moltes d’aquestes empreses portaven els i les treballadores a Polinyà en autocars i després de la jornada industrial tornaven als seus municipis d’origen.
Aquest fenomen industrial porta a finals dels anys 60 i principis dels 70 un boom de construcció i una gran demanda d’un desenvolupament urbanístic tant industrial com municipal en els anys venidors.
A finals dels anys 60, concretament l’any 1969 significa la consolidació industrial de Polinyà. En aquesta data s’aprova qualificar els dos polígons industrials, el de Nord-Est i el Polígon industrial de Sud-Est. En plena activitat industrial des de feia anys, és durant aquest anys que es dona cobertura legal i ordenació configurada dels polígons. Malgrat la legalització hem de remarcar la falta de serveis i infraestructures. La majoria dels carrers de la zona industrial estaven sense asfaltar i tothom del poble recorda el fang els dies de pluja i la dificultat dels camions per operar aquells dies i per els mateixos obrers i obreres.
La falta d’infraestructures i serveis així com el poc controls dels sistemes antiincendis de les fàbriques va fer que durant aquella època dels anys 60 i posteriors es produïssin incendis importants de fàbriques a Polinyà recollides a successos de La Vanguardia.
Anys 70 fins a la mort Franco
Com hem especificat a l’apartat anterior és durant els anys 70 que es consoliden les zones industrials de Polinyà amb la millora de les infraestructures dels polígons industrials i els serveis. Als anys 60 es consolida sobre tot el polígon industrial Sud-Est i els carrers actualment Fortuny, Goya, Velazquez i Sert i el polígon industrial Nord-Est amb la presència de Hempel i Fortex.
A l’any 1974 el constant creixement d’iniciatives industrial farà reaccionar el consitori Polinyenc legalitzant un tercer polígon industrial, el Polígon Industrial de Can Humet de Dalt.
De la mort de Franco als anys 80
Diversificació industrial del principis dels vuitanta a Polinyà
L’arribada dels 80 no va aturar la dinàmica de la creació de noves empreses a Polinyà.
Segona meitat dels anys 80
A la segona meitat de la dècada dels 80 amb un nou equip de govern sortint de les eleccions municipals s’organitza un pla per habilitar amb serveis més qualificats els tres polígons industrials de Polinyà. Recordem que als anys 60-70 havia zones industrials sense asfaltar i sense els serveis necessaris i sense un control de l’activitat de les fàbriques.