Industrialització

TEXAL SA dedicada al tèxtil i que presenten a la publicitat com “fàbrica de tejidos de alta fantasia para camiseria y novedades para alta costura”. Tenien el local comercial al carrer Bruch de Barcelona.

CAPOSA SA (CIA Aplicaciones Oficina) emplaçada al carrer Pintor Fortuny 19 ocupava una superfície e 4.400 m2 i es dedicava a les arts gràfiques. L’activitat es definia com a impressió etiquetes i altres articles d’oficina. A l’any 1975 tenia 133 treballadors i treballadores dels quals 81 venien de Barcelona.

Van ser pioners en màquines patentades per l’etiquetatge i el 25 de setembre de 1976 es va convertir en PRODUCTOS CODORNIU Y GARRIGA SA, dedicat a la fabricació d’autoadhesius arribant tenir més de 200 persones treballant. L’any 2000 va passar a anomenar-se RAFLATAC IBERICA SA fins als nostre dies.

Un any més tard, al carrer Pintor Fortuny 6 demana els permisos NALCO ESPAÑOLA SA dedicada a productes químics per a aigües potables ocupava una superfície de 28.000 m2. És considerada en aquell temps empresa capdavantera en la seva branca a nivell català. Va donar feina a 34 persones majoritàriament de Barcelona. Aquesta empresa suïssa continua essent important avui en dia. La seva vida a Polinyà va durar poc i es va traslladar a Girona.

Hem de citar LA BÒVILA que ocupava uns 19 treballadors i que tenia uns 900 m2. Va tenir activitat fins a mitjans dels anys 60.

La empresa SUMTE SA, situada al carrer Santiago Rusiñol, dedicada a la fabricació de 30.000 tubs de goma mensual i ocupava a 30 treballador. Aquesta fàbrica no va superar la crisis dels 70.

Una nova embranzida del procés industrialitzador de Polinyà vindrà de la mà de la creació de SEPSSA (Sociedad Española de Productos de Sintesis SA) a l’any 1968 amb la confecció de planxes de polinetacrilat a la carretera de Sentmenat km 5,3. En un principi ocupava 18 obrers i en poc temps arribaran als 137 als anys 70 en el seu màxim esplendor. Poc a poc va anar perdent demanda fins tancar a l’any 1985.

També a finals dels anys 60 la empresa MADERAS Y BARNICES SA es situa al carrer Pintor Velazquez 17. Es dedica a la producció de vernissos amb un objectiu de 30 tones mensuals al seu projecte i que anirà augmentant gràcies a la inversió en tecnologia.

De finals dels 60 és també PROIMO SA també a la carretera de Sentmenat 136 que ocupa una superfície de 10.000m2 i ocupava una vuitantena de treballadors dels quals 53 eren de Sabadell. Aquesta empresa tampoc superarà la crisis dels anys 70.

CLAVELL I BORRÀS SA, situada al carrer Pintor Velázquez 10, era una empresa dedicada al emmagatzematge d’aparells electrodomèstics de forta demanda a finals dels 60 principis dels 70.

En plena dècada dels 70 es situa a la Carretera de Sentmenat 38 TORNILLERIA, FORJA Y GALVANIZADO SA, coneguda com TOFOGA. Aquesta fàbrica es va dedicar a una branca que tenia gran futur com era la telefonia. Ocupava a més d’un centenar de persones i ocupava més de 5.000 m2. A l’any 1975 es convertirà en CONDUCTEL, CONDUCTORES ELECTRICOS SA, i es dedicarà a la fabricació de fils i cables per a la conducció elèctrica. Amb el temps passarà a formar part de d’ALCATEL CABLE IBÉRICA SL i NEXANS IBERICA SA, orientada a tot tipus de produccions i infraestructures en transports.

Una de les grans empreses de Polinyà neix a principis des setanta COMERCIO DE PRIMERAS MATERIAS SA, dita COPRIMA. Aquesta empresa neix a Sabadell al 1967 i es trasllada a Polinyà un 16 de juny de 1971. La seva principal activitat és l’elaboració de productes químics i adhesius i és situada al carrer Pablo Picasso 15. Ocupa una superfície de 3.000m2 i en un primer moment té 18 treballadors passant a l’any 2004 a tenir un centenar de persones ocupades. Va canviant al llarg del temps la producció orientant-se cap a actius farmacèutics i cosmètics amb unes exportacions del 98% als Estats Units.

La primera fàbrica que es va crear a l’actual carrer Pablo Picasso va rebre el nom de LABORATORIOS MANLOP SA. Ocupava una superfície de 932 m2 i es dedicava a la fabricació d’insecticides, perfumeria i cosmètica. Ocupava en un principi a 13 persones passant en poc temps amb unes modernes instal·lacions a ocupar a una trentena.

Pocs mesos després comença la producció de LABORATORIOS MANLOP SA al polígon de Can Humet de Dalt.

L’any 1974 es funda TALLERES GUERIN SA, un fàbrica traslladada des de Barcelona. Es dedicarà a la fabricació d’estufes elèctriques i de gas-oil. Ocupava a més de 130 treballadors. Es reconvertirà i quedà absorbida per CAMPOS 1925 SA a l’any 1977 amb la fabricació d’articles de cautxú i materials de plàstic. Passarà de tenir 114 obres a 371. Amb aquesta denominació es situarà a la Carretera de Sentmenat km 2,6..

A la Carretera de Sentmenat, al número 15 s’instal·la l’empresa ITALCO SA, amb un nou intent de desenvolupament de la indústria tèxtil orientada a la confecció de peces de vestir d’home. Serà la primera empresa a demanar permisos després de la mort de Franco a Polinyà i perdurarà durant més de 30 anys. Donarà feina a més de dues-centes persones especialment de Sabadell i Terrassa.

Al mateix any 1974 s’instal·la a Polinyà ITALCO SA, a la Carretera de Sentmenat km 21. Aquesta fàbrica es dedica a la producció de mobles.

A la mateixa Carretera de Sentmenat es va instal·lar TALLER DE CONSTRUCCIOINES MECANICAS E. TRIAS SA dedicat a la fabricació de material termoplàstic per a motllos i matrius. Acabarà especialitzant-se en la fabricació de carretons elevadors fent una producció de 250 anuals.

A la primera meitat dels anys 70 també es va instal·lar a Polinyà DICO IBÉRICA SA dedicada a la fabricació i venda de mobles de fusta i de metalls. En un primer moment ocupà a 30 treballadors i treballadores i acabarà especialitzant-se en campanes extractores passant a ser MONTAJES ESPECIALES SA al carrer Pintor Fortuny i amb una vida de 20 anys.

Durant aquest any comença activitat l’empresa ALFONSO VIANA GARCIA, dedicada al sector de les joguines. Aquesta petita fàbrica no arribaria als 10 treballadors i allarga la seva vida durant una dècada.

Al polígon Nod-Est, al carrer la Mola neix també als anys 70, PORCELANAS DEL VALLES SA. Amb una superfície de 5.000m2 era una petita empresa que donava feina a una vintena de treballadors i treballadores, la meitat de Polinyà. Aquesta empresa es dedicava a fer tot tipus d’objectes de porcellana. A l’any 1992 canviarà el nom per PORCEVALL SA i finalitzarà la seva activitat a l’any 2002. Actualment en aquesta ubicació temin LASER GODED SL.

El 20 de juny de 1974 s’instal·la al Polígon Industrial de Can Humet de Dalt, al carrer Joan Miró, la multinacional AUTOACCESORIOS HARRY WALKER SA. Aquesta multinacional es va traslladar des de la Zona Franca de Barcelona. Aquesta empresa estava dedicada a la construcció de maquinària vinculada a l’automoció. Comptava amb 220 treballadors i treballadores i la planta ocupava una superfície de 1.900m2

Un temps després es legalitza l’activitat RALAY QUIMICA SA coneguda com QUIMESA SA, a la Carretera de Sentmenat km 1. És una empresa dedicada a la producció química farmacèutica. La seva activitat finalitzarà a l’any 1994.

Al carrer Pintor Vila Cinca s’instal·la SUDESIN SA, especialitzada en acabats pel tèxtil. Ocupava una superfície de 9.221m2 i ocupava a 40 obrers i obreres, més de la meitat vinguts de Sabadell. Aquesta empresa no durà més de 4 anys.

A l’any 1975 apareixen notícies de la primera fàbrica a la zona de Can Vinyals, concretament al carrer Roger de Flor , TEXTIL A. ORTIZ SA. Aquesta empresa es dedicava a la fabricació de teixits de seda. Originàriament aquest fàbrica havia iniciat la seva activitat als anys 50 a Barcelona. Van ser un dels pioners dels teixits sintètics a Espanya i a Polinyà va passar d’ocupar una superfície de 8.500m2 a 25.000m2. Aquesta fàbrica donà una gran vida econòmica i productiva a Polinyà durant més de 30 anys ocupant una cinquantena de treballadors i treballadores. Es va convertir en ACABADOS EUROPEUS SA.

A Pintor Vila Cinca, al número 6-8 al 1975 es presenta el projecte de INDUSTRIAS PUIGJANER SA. Aquesta empresa es dedica a la reparació i fabricació de maquinària. Es tractava d’una empresa centenària fundada a Barcelona al 1885 i capdavantera en la construcció d’eines per deformació de la xapa a partir de rotacions. Ocupa una superfície de 10.000m2 i ocupà a més de 50 persones.

CEMTO INDUSTRIAL SA, també es va instal·lar a Polinyà en aquella època. Dedicada també al sector del químic adhesiu va tenir poc recorregut en el temps fent fallida.

Al carrer Pintor Fortuny empren la seva aventura professional l’empresa SUNLAY SA, amb una producció de més de 20.000 matalassos anuals i més de 32.000 coixins i que tindrà un notable prestigi als anys 80 ja que formava part del grup Pokolin. Va donar feina a més de 35 persones i la crisis dels 90 acabarà amb la vida d’aquesta planta.

Al carrer Roger de Flor s’instal·là DISTRIBUIDORA DE ACEROS FABRICADOS SA, més coneguda com DAC SA, dedicada a la transformació d’acers.

Al passeig Sanllehy 8 es va instal·lar també TALLERES MECANICOS LLURO SA, especialitzat en la fabricació de maquinària per treballar fusta. Ocupava una superfície de 3.000m2 i tenia 30 treballadors. Aquesta empresa tampoc va superar la crisis dels anys 70.

Al Polígon de Can Humet de Dalt es va instal·lar l’empresa INOXID SA, quan segons consta a l’arxiu municipal va començar la seva activitat el 30 de gener de 1976 al carrer Pintor Vila Cinca 28. Va iniciar la seva activitat orientada a la caldereria en acer inoxidable orientat en principi a les cisternes pel transport per carretera en un moment de gran augment de la demanda amb el creixement del sector del transport. Donava feina a una cinquantena de persones amb una producció de més de 130 tones de caldereria i 20 cisternes mensuals amb una molt important facturació per l’època, 36 milions de pessetes. A partir dels 80 es rebatejarà com NUDEC SA i estarà orientada a la fabricació d’articles de plàstic.

HELMUT PHILIPS SA, s’instal·la a Polinyà a una fàbrica de maquinària i utillatge al carrer Alps 33. La plantilla d’aquesta empresa és una trentena d’obrers i es mantindrà estable fins el seu tancament a principis dels 90.

INDUSTRIAS POLINYÀ SA, situada a la Carretera de Sentmenat 48 es dedicava al xapat de taulers i aglomerats amb una molt breu existència.

SEGURA LLUNELL SA, també al carrer Pintor Vila Cinca 11, és una empresa centenària. Va néixer a Barcelona al 1884 i es mantindrà a Polinyà fins a principis del segle XXI ocupant uns 25 treballadors.

En la època de la transició espanyola també s’instal·la a Polinyà l’empresa DIVERSEY SAE com a magatzem industrial de productes químics al passatge Joan Miró 1. Emmagatzemava sobretot detergents i desinfectants i ocupava una cinquantena de persones. Aquesta empresa es va traslladar a Sabadell als 2000.

En aquells moments també comença la seva aventura empresarial UTILPLAST SA al carrer Vila Cinca 22. Aquest taller es dedica a construccions mecàniques i articles de plàstic i com moltes altres empreses no sobreviurà a la crisis dels 80.

AL-KO CONDURAL SA, dedicada a la fabricació de cables de comanament es va situar a la Carreter de Sentmenat 137. Fabricava 1.500.000 d’unitats de cables setmanals i ocupava mig centenar de persones fins al 2006.

TAPICERIAS SABADELLENSE SA, també instal·lada a Polinyà als 80, a la Carretera de Sabadell 107 va arribar a produir 2900 sofàs anuals.

També dels 80 és l’empresa PLASTERAL SA orientada a la manipulació de plàstics amb una plantilla d’una desena de persones.

També a la Carretera de Sentmenat es va instal·lar a principis dels anys 80 CROMADOS POLINYÀ SA, al número 11 amb una petita nau de 400m2 i amb 10 treballadors. Es dedicava al bany d’electròlits amb una molt curta durada en el temps.

Al Camí de la Serra es diversifica l’activitat d’INERGA i crea INERFLEXO, dedicada a la transformació de matèries plàstiques amb una trentena de treballadors. Amb els anys es transformarà en NORDENIA IBERICA SA.

Amb una producció de 1000 tubs de ferro galvanitzat al polígon de Can Humet de Dalt s’instal·la l’empresa SALVADOR ARMENGOL ARBRAT. Ocupa a 15 treballadors i al igual que empreses anteriors tanca amb la crisis post olímpica.

A la Carretera de Polinyà s’instal·la PROIMAQ SA com taller de construccions mecàniques amb una plantilla de una vintena de persones. Aquesta empresa també haurà de tancar per la crisis dels 90.

Durant els primers anys dels 80 apareixen a Polinyà moltes iniciatives empresarials que tenen poca durada en el temps com CAPITEL EXPORT SA, dedicada a l’elaboració de productes pel tractament d’aigües amb la fabricació de més de 200.000 desinfectants a l’any o SAREC SA, dedicada al reciclatge de material termoplàstic amb només 5 anys d’activitat a Polinyà, de 1984 a 1989. També tenim a DOGASA SA dedicada al tractament i impregnació d’esponges de poliuretà.

Seguint als anys 80 s’instal·la a Polinyà, al carrer Pintor Casas, ZELAYA, dedicada a la construcció de matrius, motllos i estampació.

En el mateix període apareix APLACATS MANOFACTURA I SERVEIS SA, orientada a l’aplacat de taulers per fabricar caixes acústiques fins que l’any 1991 va ser absorbida per ESTAMPADOS UNION SCCL aquesta última orientada als estampats tèxtils amb una ocupació de més de 20 persones.

Durant aquest període també s’instal·là DETIN SA, al carrer Pintor Fortuny 17 dedicada a la producció de detergents industrials i coles adhesives. Ocuparà a uns 20 treballadors i no superarà els cinc anys.

Al polígon de Can Humet de Dalt, que continua amb la seva expansió, s’instal·la MULTIPACK SA, que donarà feina a 25 empleats i empleades. Ocupava una superfície de 1.384m2 i tancà als finals dels 90 per falta del competitivitat, concretament al 1997.

Durant aquest anys es va instal·la a Polinyà una iniciativa empresarials de fabricació de vaixells de lleure. Es tracta de ASTILLEROS DEPORTIVOS SCCL al carrer Pintor Vila Cinca 20 amb l’objectiu de fabricar 6 vaixells de lleure anuals. No durarà més de cinc anys.

INSUTRIAL MATBAR SA, dedicada a la fabricació de motllos metàl·lics amb 11 treballadors i FABRICACIÓN DE MOTORES SCCL, dedicada a la fabricació de motors elèctrics ocuparà a més de 15 treballadors. Totes dues finalitzaran la seva activitat a l’any 1991.

TRANSFORMADOS TEXTILES Y PLASTICOS SA, al carrer Pintor Goya 3 després de més de 3 anys d’activitat al món tèxtil tancarà per un incendi a la seva nau.

Al costat de grans empreses multinacionals convisqueren a Polinyà petites fàbriques de caràcter familiar. Un exemple d’això és GUANTES BASPIN SL, nascuda com a GUANTES PINTO dirigida per la senyora Emilia Pinto Grande i el senyor Atanasio Bascón Lara. Aquesta empresa es dedicava a la producció de guants i es consolida com a creadora de guants de cotó, polièster i acrílic.