Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.

La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.

Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.

A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.

L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.

A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua.

HISTÒRIA

Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat.