Ubicació: Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat
Estil / Època: Neògen

Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l’any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie Cheirogaster bolivari a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.

El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d’un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d’origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s’interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l’edat del qual oscil·la entre l’Aragonià superior i el Vallesià superior.

HISTÒRIA

Hi ha notícies de fòssils d’edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L’exemplar trobat es tracta d’una tortuga gegant de l’espècie Cheirogaster bolivari, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals.

L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d’una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont. El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d’urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure  l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.