Masia de planta trapezoïdal i de tipus basilical, amb el cos central amb coberta de teula àrab a dues aigües més alt que els cossos laterals, amb coberta a un sol vessant. A llevant encara s’hi observa un altre cos afegit amb posterioritat, probablement en el decurs del segle XVIII, que hauria allotjat en els seus inicis un parell de cups de vi.
Consta de planta baixa, planta noble i golfes amb l’interior reformat per a l’habitatge de tres famílies, aprofitant en part els materials de l’original. Pel que fa a la distribució de les obertures de la façana principal es asimètrica, fet que es pot atribuir potser a una estructura originària en dos cossos enlloc de tres. D’aquesta manera, és ben probable que el volum basilical d’aquest mas respongui a l’ampliació del tradicional mas de tipologia més simple.
L’eix central d’obertures es troba lleugerament desplaçat cap al cantó dret i consta del portal principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat. Aquest és flanquejat per una finestra rectangular a la dreta i un contrafort a l’esquerra, ponent del qual s’han practicat dues obertures més d’accés a la casa. Al primer pis s’observa la continuïtat asimètrica de la façana pel que fa a la distribució de les obertures: són a diferents alçades, mides i tipologies. Cal destacar el finestral gòtic tardà que es troba sobre el portal principal, amb guardapols conopial, columnetes als brancals amb base decorada geomètricament i mènsules en forma de caparrons. A la dreta del finestral s’observa la vareta d’un antic rellotge de sol.
A banda i banda, s’observen finestres rectangulars que solament conserven un senzill ampit. Al segon pis o golfes, hi ha un finestró amb plafons adossats a la línia d’imposta i llinda sobre la que s’hi han disposat decoracions florals de ceràmica vidriada. Per sobre del finestral gòtic hi ha un respirador senzill.
Cal destacar a l’angle nord-est un petit torreó o garita fet amb totxos amb presència de cinc espitlleres, probablement construït en el decurs del segle XIX.
D’altra banda, l’edifici és envoltat per un seguit de coberts al nord, est i sud, fruit de l’evolució d’aquest unitat agropecuària al llarg del temps , destinades originàriament al bestiar o bé com a celler. Destaca el cos allargassat de tramuntana amb un gran portal a l’extrem est per als carros. Actualment, algun d’aquests cossos ha estat adequat, bé com a habitatge bé com a magatzem.
Al costat oest, encara es conserva part del paviment, de cairons, del que hauria estat l’era, amb el corró de batre. De fet, un dels propietaris, encara recorda com s’hi feia la batuda a pota. A prop de l’era s’observa un molí de vent aiguader, construït el segle passat per tal de bombar aigua des de la mina de can Querol.
Finalment, a l’entrada, encara es pot veure una premsa de vi, i és que, com en tants d’altres llocs, les feixes més properes eren ocupades per vinyes i oliveres. De fet, la propietat originàriament s’havia estès molt més enllà del camí de la Serra a ponent, llindant amb les terres de can Rovira a tramuntana, fins ben bé a la carretera a llevant i gran part del polígon de ca n’Humet a migdia.
HISTÒRIA
No s’ha fet mai cap estudi documental d’aquest mas ni tampoc es pot associar ara per ara a cap dels masos que Jesús Alturo esmenta en el seu treball, però la seva ubicació permet deduir que podria tractar-se d’un mas d’origen medieval o d’inicis de l’època moderna.
Es coneix que la casa va ser objecte d’obres cap a la fi del segle XVIII i que alguns rajols pintats que es troben encara a l’interior de l’edifici principal, formant part d’un forjat, presenten les dates de 1821 i 1866 per la qual cosa es pot deduir una adequació de l’interior entre el segon i el tercer quart d’aquell segle. D’altra banda, els propietaris recorden encara com precisament gran part d’aquest forjat va caure ara fa prop de 30 anys i que llavors la casa va ser objecte de reformes per tal de fer-la habitable.
Els seus propietaris actuals són la família Costa, que la van comprar a Pedro Salas Argelaguet. Avui hi resideixen.