Can Monistrol correspondria a una masia d’estructura basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, més alt que els dos cossos laterals, amb oberta a un sol vessant. Tanmateix, el vessant de ponent de la teulada del cos central, és avui continu, cobrint també el cos oest que, per tant, hauria estat sobreelevat en algun moment de la seva història. D’altra banda, a ambdós costats del mas es troben encara sengles cossos en planta baixa, afegits posteriorment i amb coberta a un vessant. S’usen com a corrals, estables i per a l’emmagatzematge d’utillatge agrícola.

L’edifici disposa de planta baixa, planta noble i golfes que, inicialment hauria presentat tres eixos simètrics d’obertures a la façana principal, un per cada cos. El portal principal, al cos central, és acabat amb un arc de mig punt adovellat, que és flanquejat per dues finestres d’alçat rectangular. A la planta del pis, hi ha tres finestres rectangulars simètricament disposades, essent la central de dimensions més grans. Val a dir que aquesta obertura va ser alterada en el decurs de les darrers modificacions efectuades al conjunt. Són de factura simple i sense ornamentacions ; entre la finestra central i la del costat esquerra s’hi troba un rellotge de sol,del tipus “quadrant vertical”, encara en funcionament, amb esgrafiats i pintat. A les golfes, les obertures també han estat modificades ja que, abans de la darrera rehabilitació, hi havia dues obertures acabades amb arcs escarsers, mentre que actualment i ha una obertura de format apaïsada dividida en dos per un brancal central.

A l’exterior la masia encara conserva el pou, davant de la façana principal.

HISTÒRIA

La casa actual correspon a una modificació posterior, però probablement es podria remuntar a l’època medieval. Tot i que la propietat actualment es dedica a la criança de cavalls, encara hi viu l’antic masover.

L’any 2014 va ser objecte de reforma. En el decurs d’aquelles obres es van modificar algunes de les obertures de tal manera que es va perdre la que hi havia a la planta noble, per sobre del portal adovellat, amb llinda acabada amb arc conopial amb caparrons esculpits a banda i banda.