La masia de Can Mauri sembla originàriament una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia i amb la coberta a dues aigües amb el carener orientat de la mateixa manera. Tanmateix, actualment i probablement des d’abans d’època moderna, el cos de llevant es troba avançat respecte del pla de la façana principal, a mode de protecció o defensa de l’accés principal. Aquest fet juntament amb l’existència d’una sèrie de cossos tant a l’est com a l’oest ens remeten a una masia, probablement d’origen medieval, a la qual es van anar afegint al llarg del temps tota mena de coberts, els propis d’una unitat d’explotació agrària.
Tant el cos principal com l’afegit presenten simetria en la distribució de les obertures. A la planta baixa un portal acabat amb arc de mig punt adovellat. A la seva dreta, al cos avançat s’obre una una doble finestra separada per una columna que es correspon a la seva homòloga a la part esquerra del portal, així com se n’observa una tercera al mur ponent del mateix cos avançat. Al primer pis, les obertures mantenen la simetria dels eixos de la planta baixa, aquí de tipus rectangular, amb llinda monolítica i ampit motllurat en el cas de les finestres central i de ponent. Pel que fa a la del cos avançat és una finestra de tipologia tardogòtica. Presenta una llinda amb arquets lobulats i part central de tipus conopial derivat del flamíger. Als dos costats de la línia d’imposta hi ha dos grups escultòrics en relleu. Representen la nativitat i, a l’extrem oposat un personatge aïllat i nu i al mig una serp a baix i una mà a dalt.
A les golfes, hi veiem distribuïdes tres galeries arcades en grups de doble finestra, les laterals i triple finestra, la central. Els murs es troben totalment arrebossats, producte d’una remodelació recent.
Pel que fa a l’interior, es conserven dues tines o cups, així com un gran celler amb volta catalana i, als murs del cos principal, dues portes acabades amb arcs de mig punt, l’una al mur de tramuntana i l’altra al mur de ponent, que semblen correspondre a les fases medievals de la masia.
Actualment a migdia es troben unes estructures de fusta amb coberta que acull taules exteriors del restaurant i, a la part posterior una gran carpa també per a grans àpats o celebracions. De fet es tracta d’una finca de grans dimensions, amb terres, camps i boscos que s’estén al seu voltant.
HISTÒRIA
Entre 1912 i 1920 hi va viure l’escriptor Pere Calders amb la seva família. Hi va viure fins als 9 anys i aquí la seva mare, Teresa Rossinyol, filla de la casa, va ensenyar-li a llegir i a escriure. Després d’uns anys d’abandonament, el 1998 la masia va ser habilitada com a restaurant.
